lunes, 30 de agosto de 2010

LA FONT DE PARTAGAT.

La Font que a més d’aigua
brolla records per als qui ja hem anat a beure,
moments agradables de la infància
que jauen perennes en la memòria.
(a ma tia Antonia, que cuinava com ningú les costelles de porc al pebre per a menjar-les a Partagat).


L'àrea recreativa de Partagat, que així s’anomena ara, és un lloc entre muntanyes, vegetació, naturalesa, … digne de visitar en la província d'Alacant, en la serra d'Aitana.



















Inici de rutes i sendes per a caminants, berenador o lloc on passar el dia per a altres, Partagat arreplega en la seua zona un clima fresc a l'estiu i de fred en la resta de l'any.

Per a arribar al lloc, cal prendre la carretera que va de Guadalest a Alcoi CV-70.
Passant el poble de Benimantell, s'ha d'arribar a Benifato. En cas contrari, si ens dirigim d'Alcoi a Guadalest, passant Confrides, arribem a Benifato. Doncs bé, la carretera que ens porta a Partagat està a escassos metres i està ben senyalitzada després de prendre l'entrada del poble de Benifato.

Actualment, amb una carretera de 4 km amb bon accés, perquè fa molts anys era un poc complicat d’arribar, i amb un agradable paisatge s'arriba a la zona coneguda com la Font de Partagat, d'aigua molt freda.








Entre els records que atresore està el de veure als visitants refredar les seues begudes i les seues fruites en la mateixa font de Partagat.
A l'agost del 2010 l'aigua continua estant molt freda, la zona és especial per a menjar amb les seues taules de pedra, el lloc és insòlit per a recórrer camins i sendes.




Anar a Partagat a passar el dia és una de les millor opcions per a passar el dia en família.























sábado, 12 de junio de 2010

Vista d'Elx des de la Torre de Santa Maria.

Hui us propose una visita de 15 o 20 minuts per als qui estiguen o vinguen a visitar el municipi d'Elx. El lloc a visitar és Santa Maria, que no hi ha il·licità o elxà que no hi haja estat. Ara bé, no tot el món ha pujat a la Torre, on les vistes del municipi són meravelloses. Amb una escala que cada vegada es més estreta podem accedir a diversos llocs on podem fer una pausa: el balcó que mira a la plaça i el Palau d'Altamira i el Campanar, amb tota classe de detalls i informacions per a conéixer.



Us deixe una xicoteta mostra que encara que m'haja portat unes hores de preparar no té res a veure si us acosteu i la visiteu.


Preu de la visita: 1€.

martes, 8 de junio de 2010

Les covetes dels moros

L'excursió que hui propose és Les covetes dels moros, a Bocairent.






Havent visitat el poble en diverses ocasions, no trobe lloc que encara no em deixe sorprés.
Bé, amb un camí que s'obri pel mig de la natura i sense massa dificultats per al caminat, s'alça un monument històric nacional, Les covetes dels moros.
Amb vistes, olors i sorolls agraïts que fan caure en l'oblit la ciutat, el caminat pot rebre sensacions d'allò més encisadores.
Una vegada al peu del penyal l'accés és senzill, després una xicoteta xarrada de recomanacions, suggerències i consells podem endinsar-nos entre les cambres o estàncies històriques en la pedra.
Entre llocs millors i altres pitjors d'accés però no impossible podem trobar petjades d'un poble antic, creuen que visigòtic, amb llocs per a guardar el menjar, la collita, ... estances totes fresques, transmissores de pau i tranquilitat.







Preu de la visita:1'50€

lunes, 8 de marzo de 2010

Vídeo d'Altea

Vídeo de youtube

domingo, 7 de marzo de 2010

Altea

La primera de les propostes que mereix conéixer el visitant en este racó de suggeriments és Altea. És cert que a l'estiu, Altea és un dels municipis més visitats de la província d'Alacant. Caminar pels seus carrers, entre tanta aglomeració de gent és difícil, mentres que a la tardor i a l'hivern el caminant pot gaudir d'una intensa pau en el seu passeig. A l'hora de menjar, recomanable és disfrutar pel dia de qualsevol tipus d'arròs en els restaurants típic de la costa, mentres que per la nit a la zona Vella (Altea la Vella), els restaurants oferixen des dels plats més tradicionals als més creatius en un ambient d'allò més casolà.